Història de Castellcir

Per bé que anteriorment de ben segur les contrades de Castellcir foren habitades les primeres referències històriques sobre Castellcir i el seu terme es remunten a les primeres desenes de l'any 1.000. Aquestes referències històriques es poden trobar en diferents extractes documentals de l'arxiu de l'antic monestir de Sant Benet de Bages. Conservats actualment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona.

Els primers noms amb que es fa referència a Castellcir són indistintament Castell de Tenes o Castellcirvio.

És molt possible que l'emplaçament del Castell de Tenes fos a dalt del Turó de Vilacís, situat a mig camí entre la masia de Ca l'Antoja i la Torrassa, sobre el riu Tenes.

Posterior fou el Castell de la Popa edificat pels nobles de Castellcir a l'indret de la Popa que va centrar i denominar el terme a partir del segle XI.

Des d'aleshores es recullen en diferents escrits els noms dels masos al voltant dels quals gira la vida d'aquestes contrades.

Els primers masos estaven situats a la vall i propers al riu Tenes. Hi ha constància cap a l'any 1350, Castellcir devia tenir  40 focs o famílies. Però la pesta negra del 1348 va causar tan mal en pocs anys entre persones mortes i emigrades la població va quedar reduïda una tercera part.
En el cens del 1553 es comptabilitzen dotze famílies , set cases el 1686, 18 cases el 1740, 17 cases el 1782.

No va ser fins el segle XIX que va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura i al voltant d'aquest emplaçament s'ha desenvolupat l'actual Castellcir.